SORGIMENT I ÈXIT DUNA NOVA RELIGIÓ: EL CAS DEL FALUN GONG A LA XINA
Sembla que hi ha un període especialment significatiu i definitori per l’Àsia Oriental, que és conegut com el de la Tradició Central xinesa, entre altres coses perquè quan parlem de pensament i religió a l’Àsia Oriental ens referim sovint a Confuci (551-479 aC.) i Laozi, dos pensadors contemporanis a l’època mencionada que marcarien les bases de dues de les corrents filosòfiques més importants del món sinitzat, el confucianisme i el taoisme. Aquestes dues visions del món que aparentment es contradiuen però que més aviat es complementen són eminentment pragmàtiques, busquen resposta a l’articulació d’un territori bast que permeti una convivència basada en una organització política centralitzada i responen a un intent de definir un ordre al món, si bé la primera s’ocupa de l’ordre social i la segona de l’individu.
Encara que el budisme procedent de la Índia arribaria més tard a la Xina de la mà de l’imperi Han, és coincident en quan a dates amb les anteriors corrents de pensament en que Siddharta o Buddha neix al mateix període, cap al 563 aC. Aquest serà l’aglutinador de les corrents de pensament bramanistes al definir-se com la reencarnació del braman Sumedha i potenciar la nova corrent de pensament del budisme que, contràriament al confucianisme i el taoisme, no sorgirà per resoldre cap problema real sinó més aviat com una font d’inspiració per assolir un món ideal allunyat de l’horrible mundanitat. Val a dir que el budisme representarà al llarg de la història de l’Àsia Oriental una alternativa de pensament prou important com per ser la protagonista i l’alternativa al confucianisme o al taoisme durant llargs períodes tan a la Xina com al Japó i Corea.
A l’actualitat aquestes tres corrents de pensament segueixen mantenint la seva importància malgrat que les estadístiques no la reflecteixin. Així trobem que, amb major o menor rellevància, participen de la vida activa, de les tradicions, dels costums, dels ritus que es duen a terme a l’Àsia Oriental, malgrat que ara conviuen, o es confonen inclús, amb les religions autòctones com el muisme (Corea) i el shintoisme (Japó), o deixen pas a religions que arriben amb més força des de l’exterior com el cristianisme i les seves variants, o l’islamisme que ha tingut més presència històrica, almenys pel que fa a la Xina.
D’aquest contacte entre religions o formes de pensament es produeix el sincretisme, tant present en les noves religions que despunten a l’Àsia Oriental. Aquesta característica la veurem amb més detall aquí amb l’estudi del cas concret del Falun Gong a la Xina que s’ha construït a partir d’elements del confucianisme, el taoisme, el budisme i les pràctiques curatives del Qigong per oferir una alternativa religiosa que s’adapti a les exigències contemporànies dels xinesos. Per a l’anàlisi del Falun Gong he triat un article del 2005 de Yunfeng Lu que planteja el perquè algunes noves religions tenen més èxit que d’altres amb la teoria que les que tenen una estructura de funcionament semblant al d’una empresa assoleixen major èxit.
“ENTREPRENEURIAL LOGICS AND THE EVOLUTION OF FALUN GONG”
L’article documenta el canvi del Falun Gong des que va sorgir als anys 90 com un més dels sistemes seculars de salut o qigong que estava tan en boga en aquell moment fins que es va anar transformant en una empresa de tipus religiós orientada a la salvació. Al igual que en les empreses el líder Li Hongzhi va jugar un rol vital en aquest moviment de transició on per tal d’afrontar el competitiu mercat del qigong va diferenciar el seu moviment dels altres oferint una teoria al voltant de la salvació i adoptant mecanismes doctrinals i d’organització que van ser molt útils a l’hora de fidelitzar els practicants i de prevenir cismes potencials. Resumint, l’autor afirma que aquest estudi de cas indica que el model d’economia religiosa és adequat per entendre l’evolució del Falun Gong com una nova religió de la Xina.
L’autor defineix el model d’economia religiosa (MER), fonamentat en la teoria de l’intercanvi, en base als estudis d’altres autors que proporcionen una explicació del naixement de les religions. Aquest model assumeix que com que les persones busquen guanyar recompenses que moltes vegades no existeixen en el món observable, acaben conformant-se amb recompenses a futur, que es troben en un context no verificable. Des de la perspectiva del MER aquestes recompenses d’un “altre món” són recursos molt poderosos que distingeixen les organitzacions religioses de les empreses seculars i això provoca que les organitzacions “canviïn de premisses naturals a premisses supranaturals”.
Així mateix, aquest model argumenta que els emprenedors religiosos (ER) juguen rols importants en el procés de formació de la religió ja que són els artífex de la manufactura i de definir l’oferta de les noves recompenses futures. Com en tot negoci els ER necessiten habilitats de gestió que freqüentment adquireixen participant en alguna nova religió abans de conformar la seva pròpia. Per tant, la lògica empresarial juga rols importants en el naixement d’una nova religió. Yunfeng Lu es pregunta si aquesta tendència de transformació d’organitzacions seculars a religioses es dóna també a la Xina i quina és la lògica empresarial que hi ha sota cada transició. Per respondre aquestes qüestions analitza el cas del Falun Gong FLG.
El FLG neix en un context en que el qigong, una pràctica curativa amb llarga història a la Xina i emmarcada per les tres tradicions del confucianisme, budisme i taoisme, ressorgiria entre els anys 80 i 90. Aquest pregona que cultivant el qi (substàncies invisibles que es troben en l’univers i en els humans) mitjançant la respiració profunda i la meditació es poden guanyar salut i habilitats sobrenaturals. L’autor aquí ens contextualitza el qigong fent-ne un repàs històric on destaca que va ser pràctica oficial als hospitals cap als anys 70, que alguns acadèmics van començar a observar el fenomen com a “ciència somàtica” que podria conduir a una revolució científica, que es va popularitzar i va ser una moda als anys 80 amb la creació de l’Associació Xinesa d’investigació científica sobre el Qigong AXICQ al 1986 i que amb el suport de l’estat a inici dels 90 es va transformar en un negoci rentable.
L’article emfatitza la figura de Li Hongzhi que aprofita la seva experiència en cercles qigong als anys 80 per crear el Falun Gong a partir de 1992. A l’inici el FLG de Li neix com una pràctica curativa més que comença a destacar sobre les altres gràcies a una política molt activa de màrqueting del seu autor i col·laboradors, per tal de propagar el sistema curatiu que proposaven, apareixent en els medis de comunicació i participant en exposicions que li van donar reconeixements i fama. Per acabar d’afiançar el seu èxit, publica al 1995 el Zhuan Falun (Girant la Roda del Dharma) que es transformaria en la Biblia dels practicants del FLG. Segons Li la causa de tota malaltia es troba en el mal karma de la persona, un concepte budista, que Li transforma i descriu com una substancia negra que s’acumula quan un mateix o els seus avantpassats realitzen accions immorals. Per contrarestar aquest efecte es poden fer bones accions o suportar el sofriment, la qual cosa suposa aconseguir la substància blanca que contraresta la negra.
Li Hongzhi però no es conforma en limitar el FLG a un conjunt de pràctiques curatives i per tal de distingir-lo d’altres sistemes qigong canvia el nom de FLG a Falun Dafa amb la variant que aquest aporta ensenyaments per aconseguir la salvació i una premissa supranatural com és la idea de la immortalitat de l’ànima. Mitjançant la incorporació d’elements provinents de les religions tradicionals, la ciència i les religions occidentals, Li construeix un conjunt no verificable d’explicacions sobre la salvació on remarca la veritat, la benevolència i la perseverança (“Zhen-Shan-Ren”). Quan aquest canvi es produeix, el Falun Gong passa a ser una religió mercadejable que aportarà abundants riqueses al seu líder Li, que s’autoproclama superior a la llei i a qualsevol Buda o Déu, i que serà l’únic sobre la terra capaç de salvar els homes. Yunfeng Lu remarca que aquesta transició del FLG des d’un sistema secular de curació a un moviment centrat en la salvació va provocar el xoc frontal amb l’ateisme dominant a la Xina dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu i d’altra banda la idea d’un líder portat a la figura de Déu Suprem posava en entredit la legitimitat del govern Comunista que va començar a veure com una amenaça un moviment que fins ara havia estat recolzat.
A continuació Yunfeng Lu explora els esforços empresarials que van acompanyar aquesta transició. La competència en el mercat del qigong era alta i de fet el FLG no podia competir en quant a sistema de curació ja que altres organitzacions amb més experiència ho feien millor. Li Hongzhi va haver de diferenciar el seu sistema proporcionant serveis diferents, com el de la salvació que van fer del FLG un producte únic i segons Li superior a qualsevol altre. Malgrat aquesta observació, l’article de Yunfeng Lu no intenta argumentar que les teories de Li van ser invocades al marge de les seves creences personals sinó amb quines estratègies el fundador del FLG va decidir enfrontar un fort mercat competitiu en una Xina on és comú canviar d’afiliació o estar afiliat a diverses organitzacions segons convé. Per evitar aquesta dispersió exigia als practicants del FLG l’exclusivitat, una relació a llarg termini, la fidelització. Una altra estratègia que responia a prevenir possibles cismes o escissions de la doctrina va decidir centralitzar el poder en ell mateix, com a única autoritat limitant la dels mestres locals: en el FLG tots menys Li són deixebles. Per fer-ho va dictar unes normes tan per a la creació de noves sucursals com per a la pràctica del FLG.
Yunfeng Lu conclou que el model MER es vàlid per explicar el sorgiment de noves religions com el Falun Gong anys 90 però remarca els dubtes provinents de la sociologia de les religions sobre si el MER és vàlid quan s’aplica a religions asiàtiques. Alguns consideren que el model s’ha de limitar a les religions americanes y que els problemes conceptuals i teòrics creixen quan es tracta de religions no occidentals. Altres creuen que és vàlid per les religions asiàtiques i útil per entendre el ressorgiment de religions populars a la Xina des de 1980.
CONCLUSIONS
La Xina ha hagut d’abordar al llarg de la seva història la problemàtica de la magnitud del seu territori que provoca que definir un sistema polític, social i de pensament en un context d’una enorme diversitat racial, lingüística i cultural sigui una feina que requereix d’un esforç on a vegades s’ha de recórrer a respostes que van més enllà d’allò tangible. Si bé és cert que la Tradició Central xinesa ha estat prolífica a l’hora de proposar models de pensament diversos, que en el cas del confucianisme partien d’un model social piramidal molt clar, o en el taoisme d’un model basat en societats autàrquiques descentralitzades on l’individu era primordial o inclús l’adopció del model ideal budista d’una vida dedicada a l’ascetisme per assolir el Nirvana, també és cert que cap d’ells ha respòs a la demanda d’un poder polític fort i centralitzat que requerien els governs imperials que se succeïren a la Xina i que posteriorment adoptaria el Partit Comunista Xinès per tal de mantenir la unitat del país al llarg dels segles.
Potser aquesta sigui l’explicació de que el caràcter laic a l’hora de governar la Xina s’hagi imposat per sobre del religiós, on el confucianisme estaria més a prop del poder pel seu tarannà laic, més proper a un model de pensament filosòfic racional, i que les religions hagin quedat més en l’àmbit individual amb una forta presència en la vida dels xinesos, en forma de rituals i tradicions. Això explicaria també que els xinesos acceptin, almenys oficialment, qualsevol tipus de religió i que inclús sigui normal practicar-ne varies o canviar segons la problemàtica a resoldre. Podríem dir que en la seva majoria les religions autòctones de la Xina tenen un caràcter pràctic que afavoreix el sincretisme.
Així, el model proposat per Yunfeng Lu que considera que les noves religions que tenen èxit sorgeixen segons un model empresarial pot semblar bastant realista ja que respon a una demanda immediata, el que explicaria el mèrit del Falun Gong en trobar respostes de sincretisme religiós que alleugin la sobrecàrrega de feina diària a la que es veuen sotmesos els xinesos a l’actualitat i també en saber diferenciar allò que fa que una religió fidelitzi practicants i no s’escindeixi en diferents corrents. En aquest sentit el Falun Gong buscaria un sistema que respondria a algunes de les inquietuds dels governs xinesos al llarg de la història: mantenir un territori centralitzat, unificat i en pau. Probablement en aquest sentit el Partit comunista va refusar un sistema que competia pel mateix espai o que si més no podia provocar-li greus problemes de governabilitat.
REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Prevosti, A. (2006). “Fonaments religiosos de l’Àsia Oriental”. UOC, mòdul VI de l’assignatura Pensament i religió a l’Àsia Oriental.
Yunfeng Lu (2005). “Entrepreneurial Logics and the Evolution of Falun Gong”. Journal for the Scientific Study of Religion, 44(2):173-185.