ELS SISTEMES MODULARS DINS L'ART XINÈS: LEDDEROSE

"Introduction" a Lothar LEDDEROSE, Ten Thousand Things. Module and Mass Production in Chinese Art, Princeton, Princeton University Press, 1998, pp. 1 - 7.

 

Alemany d’origen, Ledderose és un acadèmic i estudiós reconegut a nivell internacional pels seus estudis sobre la historia de l’art a l’Àsia Oriental, terme força recent si tenim en compte el seu origen occidental al segle XIX quan la visió colonial queda desdibuixada en un xoc cultural que reconeix la identitat pròpia de l’Àsia Oriental, entès com el territori que, a trets generals, engloba la Xina, el Japó i Corea (Cervera 2007). Malgrat el reconeixement de cultura històrica, la forta influència del pensament occidental sobre estudis recents de l’arqueologia xinesa s’aprecia a través de l’autor per les aportacions en l’estudi de la producció en massa d’art xinès des de l’antiguitat fins els nostres dies, treball que destaca entre els seus col·legues i complementa la seva prolífica obra de més de 170 llibres i articles sobretot d’art xinès i japonès[1]. Com a exemple dins aquest àmbit de recerca inclouríem el llibre Ten Thousand Things. Module and Mass Production in Chinese Art, una interpretació sobre l’art xinès fruit de les conferències Mellon impartides l’any 1998 a la galeria nacional d’art de Washington DC., i de les conferencies Slade de 1992 a la universitat de Cambridge (Hay 2004), donant com a resultat un treball força extens sobre els sistemes modulars de producció d’objectes d’art xinès al llarg de la història, que queda apuntat en la introducció del llibre que aquí es presenta.

 

Ledderose argumenta que l’art xinès, a diferència de l’occidental, reposaria, al llarg de la història, més en qüestions tècniques de producció que tenen a veure amb un ordre col·lectiu i amb una manera de fer pròpiament xinesa basada en les pròpies formes de pensament, que en l’art entès com un acte individual i creatiu, a l’estil dels artistes del Renaixement, on la reproducció i la còpia no serien ben vistes. El text posa així l’atenció del lector en el tema dels sistemes de producció de peces d’art xineses destacant el concepte de modularitat com una manera d’unir diferents parts estandarditzades a través de múltiples combinacions que donen lloc a una gran varietat d’objectes i destaca que l’interès del llibre per desgranar els sistemes modulars de producció xinesos dels bronzes antics, figures de terracota, laques, porcellana, arquitectura, impressions i pintures, radica en que aquest sistema va ser capaç de resoldre l’aparent contradicció entre la gran demanda d’objectes de qualitat a baix preu, i la varietat.

 

Sense aprofundir massa en el tema, Ledderose es qüestiona sobre la permanència fins els nostres dies de sistemes modulars xinesos molt antics, en diferents àmbits culturals, i ens remet a exemples de sistemes modulars per excel·lència com l’escriptura xinesa que, amb poc més de 200 parts, conforma un sistema d’uns 50.000 caràcters o la llengua oral amb 440 síl·labes amb diferents tons que combinades formen paraules. També menciona El Llibre dels Ritus o Yijing que es un codi binari o un sistema d’endevinació que combinant pocs elements dona lloc a futures transformacions, i fins i tot el sistema de preparació dels menjars, i com aquests sistemes es van configurar amb anterioritat a d’altres civilitzacions donant peu a un major desenvolupament dels sistemes modulars que el configuren com un sistema únic que va tenir implicacions sobre la societat en el seu conjunt:

“Module systems do not occur in China alone; comparable phenomena exist in other cultures. However, the Chinese started working with module systems early in their history and developed them to a remarkably advanced level. They used modules in their language, literature, philosophy, and social organizations, as well as in their arts. Indeed, the devising of module systems seems to conform to a distinctly Chinese pattern of thought.” (Ledderose 1998)

 De fet dedica una part del text a repassar els períodes de màxima producció de peces d’art i d’utilització dels sistemes modulars[2] que van des dels Shang quan els sistemes modulars comencen a utilitzar-se en la producció de bronzes, passant pel primer imperi xinès Qin, on un clar exemple d’utilització dels sistemes modulars és l’exèrcit de terracota, fins els Tang on amb la introducció del budisme, els principals elements modulars provenen de pintors i escultors, però sobretot de la utilització de blocs per reproduir escrits. Més tard, els Song els desenvoluparan amb la impremta de tipus mòbil, i organitzaran també les fàbriques de producció de ceràmica, que posteriorment els Ming consolidaran gràcies a la forta demanda occidental d’aquests productes, així com de pintures i cal·ligrafies, que s’intensificarà durant el període Qing quan l’eficiència de la tecnologia europea industrial sobre la xinesa, basada fonamentalment en el potencial humà, quedarà patent.

 

Ledderose deixa pel final el tema més feixuc de la creativitat dins els sistemes modulars de producció en massa d’objectes d’art xinès, posant èmfasi en que la creativitat xinesa parteix d’una representació dels models existents en la natura, no com una manera d’imitar-la a l’estil occidental dels pintors realistes, sinó de recrear-la captant-ne l’essència mateixa, amb tot i les seves imperfeccions, i clarifica que a diferència d’occident on la reproducció de les arts històricament ha tingut una connotació pejorativa, a la Xina la diferència de valor entre l’original i la còpia ha estat inexistent[3]:

“Reproduction is the method by which nature produces organisms. None is created without precedent. Every unit is firmly anchored in an endless row of prototypes and successors.” (Ledderose1998)

Com a exemple de reproducció, ens presenta els patrons de creixement dins l’arquitectura xinesa[4], que aparentment configuren una arquitectura monòtona, però que en una mirada més acurada es desenvolupen de dues maneres diferents: incrementant proporcionalment les mesures dels mòduls o afegint més mòduls de diferents mides segons l’ús que tinguin, configurant així una certa creativitat:

“Growth in manufactured modular units happens in two ways. For a while, all modules grow proportionally, but at a certain point proportional growth stops and new modules are added instead:… This is the principle of a cell growing to a certain size and then splitting into two, or of a tree pushing out a second branch instead of doubling the diameter of the first.” (Ledderose1998)

 Malgrat el reconeixement i interès que pot tenir un treball que destaca el valor de la tècnica dins la producció artística, recolzant-se en l’arqueologia, al meu parer, Ledderose dóna massa protagonisme als sistemes modulars en quan a l’efecte que van tenir sobre la societat, si tenim en compte que també des de l’antiguitat la Xina ha hagut d’abordar la problemàtica de la magnitud del seu territori que provoca que definir un sistema polític, social i de pensament en un context d’una enorme diversitat racial, lingüística i cultural sigui una feina complexa. La Tradició Central xinesa ha estat prolífica a l’hora de proposar models de pensament diversos, que marcarien les bases de dues de les corrents filosòfiques més importants del món sinitzat, el confucianisme i el taoisme. Aquestes dues visions del món que aparentment es contradiuen però que més aviat es complementen són eminentment pragmàtiques, busquen resposta a l’articulació d’un territori bast que permeti una convivència basada en una organització política centralitzada i responen a un intent de definir un ordre al món, si bé la primera s’ocupa de l’ordre social i la segona de l’individu dins la natura[5]. És en aquest intent d’unitat nacional on podríem també trobar una explicació a l’èxit de la permanència dels sistemes modulars, més com un efecte de les necessitats de la societat i no com una causa d’aquesta[6].

 

Queda poc clara però la creativitat en l’àmbit d’utilització de sistemes modulars, ja que podríem objectar que darrera dels artesans que combinen les diferents parts per crear peces diferents, hi ha la voluntat d’un creador que defineix quines parts, quantes i com unir-les per donar determinat efecte. És en aquest sentit que Clunas, citant a Ledderose, esclareix en el llibre Art in China (pàg.29-32), la voluntat creadora que hi ha darrera la decisió de produir l’exèrcit de terracota durant la dinastia Qin a Xi’an, no com un acte estètic, sinó religiós i pragmàtic que implica que l’emperador un cop mort seguirà protegit en el més enllà per la força i el poder del seu imperi. És per aquest motiu, segons Clunas, que s’utilitzen els mòduls, per construir un exèrcit enorme i variat, que doni la sensació d’infinitud i faci creïble la protecció de l’emperador en el més enllà.

 

A més, des d’aquest punt de vista, no estaríem tan lluny de la creativitat individual occidental, tot i que a la Xina estaria potser en major mesura associada a la voluntat del poder i dels funcionaris que, segons el model confucià, serien el model a seguir i els únics que tindrien la potestat de definir i crear un model social que influenciaria també l’art xinès basat en els sistemes modulars de producció en massa.[7] És clar que Ledderose sembla haver oblidat que fora dels sistemes modulars que refereixen al mestratge tècnic, el model social taoista basat més en l’individu i la natura, vindria a complementar la noció d’art xinès, tal i com el yin complementa el yang: “És possible que quan parlem de buit, espontaneïtat i procés creatiu estiguem utilitzant un llenguatge molt proper al sentiment taoista; per contra, quan en la mateixa obra valorem la interpretació del passat, el mestratge tècnic i la qualitat de la interpretació com a model d’un ideal cultural, és possible que estiguem seguint el discurs de la norma confuciana.” (Barlés, Cervera 2007)

 

BIBLIOGRAFIA

Cervera, I. (2007). “Fonts per a l’estudi de l’art asiàtic”. UOC, mòdul I de l’assignatura Art de l’Àsia Oriental.

Barlés, E.; Cervera, I. (2007). “Fonaments del pensament artístic. Entre el dao i la norma”. UOC, mòdul II de l’assignatura Art de l’Àsia Oriental.

Cervera, I. (1997). Arte y cultura en China. Barcelona: El Serbal.

Cheng, A. (1997). Historia del pensamiento chino. Traducció de Anne-Hélène Suárez. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2002.

Clunas, C. (1997). Art in China. Oxford: Oxford University Press, pàg. 29-32.

Hay, J. (2004). “Ten Thousand Things: Module and Mass Production in Chinese Art”. The Art Bulletin, june 2004.

Ledderose, L. (1998). Introduction. En Ten Thousand Things. Module and Mass Production in Chinese Art. Princenton: Princenton University Press, p. 1-7.

Prevosti, A. (2006). “Fonaments religiosos de l’Àsia Oriental”. UOC, mòdul VI de l’assignatura Pensament i religió a l’Àsia Oriental.

http://en.wikipedia.org/wiki/Lothar_Ledderose, consultat el 04/10/2007 on es recull un resum de la seva biografia.

---

[1] Extret de www.wikipedia.org

[2] val a dir, que aquests períodes coincideixen amb els períodes de més unitat del territori, quan les necessitats d’abastament eren majors.

[3] Tan és així, que van ser els inventors de la impremta, diu Ledderose.

[4] Veure: Cervera, I. (1997). Arte y cultura en China. Barcelona: El Serbal, pàg.21-24.

[5] Prevosti, A. (2006). “Fonaments religiosos de l’Àsia Oriental”. UOC de l’assignatura Pensament i religió a l’Àsia Oriental.

[6] D’alguna manera apunta ja Ledderose: “Emphasizing the pervasiveness of modular patterns in Chinese history does not mean to deny that there have been developments and changes. Increasing standardization, mechanization, and ever more precise reproduction constitute a unifying trend.”

[7] “The army is a triumph of bureaucracy as much as of art” (Clunas 1997), referint-se a l’exèrcit de terracota.