TAMAGOCHI O JO: UNA CONSCIÈNCIA ASIÀTICA PER AL MÓN

“Los seres humanos no deberían ser los espíritus supremos de las cosas vivas,

sino que deberían ser los esclavos de las cosas vivas,

sus criados y mensajeros!” (Morris, 1998:62)

Quan l’empresa Bandai va llençar al mercat el Tamagotchi l’any 1996, pocs haurien apostat per un èxit tant clar i a un nivell tant global que va ser capaç d’atreure un públic variat en edat, gènere, estrat social, etc. Malgrat que per molts era incomprensible que un aparell electrònic esdevingués el substitut d’una mascota i en definitiva d’un ser viu, la veritat és que va calar en el consumidor i des de llavors, encara que amb alts i baixos, no ha parat el fervor per aquest producte, inicialment amb forma d’ou[1] o tamago i que ha anat evolucionant[2] a formes més actuals com el Tamagotchi Connection, un joc per Nintendo o la modalitat per a mòbil, etc. Les causes de l’èxit d’aquest producte són difícils de destriar ja que inclouen molts elements que poden ser tinguts en compte: un consumidor infantil que era receptiu a l’adquisició d’una mascota virtual que cabia en el palmell d’una mà i això implicava que no necessitava ningú més per atendre-la, adquirint així més independència dels seus pares[3]; a més, la tecnologia japonesa estava de moda, havia despertat una nova fascinació per lo oriental que ja no tenia a veure amb l’orientalisme de Said en el sentit d’allò exòtic i llunyà sinó una nova visió orientalista que enllaçava amb un binomi fascinant, la unió entre tecnologia i natura, una capacitat que actualment s’identifica sobretot amb tot allò japonès, i que ha captat l’atenció d’Occident des dels anys 80 quan tenien èxit pel·lícules com “Blade Runner” (1982) de Ridley Scott que identificava el futur amb el món tecnològic del Japó[4] a la ciutat de Los Angeles i el “replicant” cibernètic amb l’home millorat del futur (http://es.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner).

 

La identificació amb la natura és un dels elements d’identitat nacional que han rescatat els acadèmics, en destacar que la definició de l’Estat-nació japonès modern que vinculava la figura de l’emperador com a descendent directe de la deessa Amateratsu i per tant amb les arrels sintoistes, que convertien els elements naturals en una mena de déus o kami, ha estat un element diferenciador que destacaria allò japonès dins un món globalitzat (Morris, 1998:39-65), encaixant alhora amb l’actual discurs ecològic de tenir cura de la natura per contrarestar el deteriorament ocasionat per l’activitat econòmica. “Yasuda llega hasta presentar la visión animista encarnada en el sintoísmo como un “gran modelo” que puede “brindar una respuesta a la apremiante cuestión de como preservar el medio ambiente global y de cómo permitir que la naturaleza y el ser humano coexistan” (Yasuda, 1989:7-8  a Morris, 1998:40). En aquest sentit el tamagotchi podria haver connectat amb una consciència ecològica i una responsabilitat en el consumidor global, que des de la perspectiva japonesa en canvi formaria part del seu propi habitus[5] (per dir-ho en termes de la sociologia de Bordieu (Castón, 1996)) on es reflecteix una llarga tradició d’influència xinesa i sincretisme que combina formes de pensament com el confucianisme, taoisme, budisme amb les arrels japoneses vinculades amb la visió animista del sintoisme i amb la ciència occidental importada als segles XIX i XX (Morris, 1998 i Bouso, Choi i Prado, 2007:10), i que va transmetre d’alguna manera no tant conscient[6] la seva creadora Aki Maita en el tamagotchi, impactant dins la societat de consum en convertir la ficció en una realitat creïble. Des d’aquesta perspectiva, els kami es reproduirien en els nous productes com el tamagotchi de manera que aquests elements naturals serien canviants i s’adaptarien a cada temps.

 

El tamagotchi és un joc virtual en que el receptor disposa d’un aparell amb 3 botons (A-seleccionar, B-aceptar i C-cancelar) que et permeten moure’t per un menú en que disposes de diferents opcions vitals[7] per mantenir o no la mascota ben atesa de manera que pugui sobreviure o vagi a un altre planeta segons les decisions que pren el jugador (http://es.wikipedia.org/wiki/Tamagotchi). Una activitat que guarda una mena de paral·lelisme amb la pròpia vida o amb la consciència de l’ésser, de manera que et permet assajar i comprovar els efectes dels teus propis actes[8], avisant constantment a l’amo de la mascota de què s’espera que faci[9] i per tant pretén definir una responsabilitat amb el món que l’envolta, amb l’existència lligada a la pròpia natura representada en aquesta mascota virtual, encara que també podria ser una planta, un arbre o qualsevol ésser viu o déu representat en aquest kami modern, que vindria a ser una mena de consciència asiàtica per al món en el sentit que recuperaria la historia japonesa vinculada al respecte a la natura com a part dels valors moderns rescatats per definir la identitat nacional actual, en equilibri amb l’avenç tecnològic.

 

Aquesta conjunció de forces hauria estat possible en part gràcies a “la profunda interconexión de cultura y naturaleza en el pensamiento japonés”. Així, “la naturaleza no se consideraba como la creación de un dios trascendente, sino como una realidad en “devenir” y cambio constantes en la que los seres humanos estaban profundamente entramados.” (Morris, 1998:41[10]). Un debat important al respecte d’aquest tema es va produir durant el període Tokugawa, anterior a la reforma Meiji, en que Kaibara Ekiken (1630-1714)  desenvolupa el concepte de kaibutsu o “revelador de la naturalesa de les coses” que ha permès afirmar a alguns autors que “profundizar la conciencia y el respeto por la naturaleza hace a los seres humanos gente mejor, pero al mismo tiempo entender con más riqueza las obras de la naturaleza también brinda ideas prácticas para mejorar la productividad agrícola y para que la gente viva en mejores condiciones” (citant a altres autors, Morris, 1998:46). Aquesta concepció recollia alhora les idees confucianes de compromís amb la natura com a base de la moral i del benestar físic i del taoisme que inseria l’home dins la natura com a part indestriable d’ella. Des d’aquesta perspectiva, la conjunció entre tecnologia i natura seria possible[11] perquè cada una permetria la retroalimentació de l’altre.

 

Així, podem concloure que és important en l’anàlisi de qualsevol producte cultural de l’Àsia Oriental tenir en compte el “lligam entre la cultura de masses o cultura popular, la societat civil que hi dóna sentit, l’aparell intel·lectual que també la delimita i l’esfera oficial” (Bouso, Choi i Prado, 2007:7), així com l’habitus que posa llum a moltes manifestacions individuals i col·lectives que poden semblar espontànies però que provenen d’un context previ en que hi té molt a veure la perspectiva històrica que tendeix a perpetuar-se en el futur adaptant-se a la nova lògica del moment, on en l’actualitat destacaríem les lleis de mercat i la globalització. Des d’aquesta perspectiva, el tamagotchi hauria apuntalat l’èxit comercial dins el mercat intern[12] en una lògica que combinava les noves tecnologies amb la identitat nacional associada al respecte per la natura com a signe de modernitat i convivència entre l’home i el seu hàbitat[13], que va impactar la industria mundial de les joguines, imitant des de llavors la virtualitat d’aquest producte que s’adaptava a l’espai familiar reduït i era fàcil de transportar, i al món[14] per l’estímul a l’aprenentatge que suposava un producte que connectava de manera inconscient amb la sensibilització ecològica després d’anys d’industrialització i generació de desequilibris naturals per part de l’home. Per tant estaríem davant d’una nova consciència asiàtica per al món dirigida des del Japó que encaixaria amb el discurs acadèmic de la construcció de modernitat i futur a través de la venta dels “valors asiàtics” com alternativa als “valors occidentals”, on el binomi tecnologia-natura hauria fascinat a molts, definint una nova visió orientalista enfocada en les capacitats japoneses per combinar aquests dos elements, reconeixent així el lideratge tecnològic del Japó.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 

Aki, M. (1997). “La mascota no es para niños”. Entrevista no signada realitzada a la creadora del Tamagotchi a El Mundo i publicada el 11/12/1997.

Bouso, R.; Choi, A.; Prado, C. (2007a). “La cultura”. Barcelona: FUOC, mòdul IV de l’assignatura Societat i cultura a l’Àsia Oriental.

Castón, P. (1996). “La sociología de Pierre Bourdieu”. Reis, Revista española de investigaciones sociológicas, nº 76. Pàg.75-97.

Morris, T. (1998). Cultura, etnicidad y globalización: la experiencia japonesa. Capítol 3. Mèxic: Siglo XXI. Pàg. 39-65.

http://www.tamagochi.com consultada el 29 d’octubre de 2008.

http://es.wikipedia.org/wiki/Tamagotchi consultada el 29 d’octubre de 2008.

http://www.mimitchi.com/tamaplus/tama_history.shtml consultada el 8 de desembre de 2008.

http://webs.adam.es/rllorens/tamtabla.htm consultada el 8 de desembre de 2008.

http://es.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner consultada el 24 de desembre de 2008.

---

[1] L’ou en la mitologia xinesa representa la fusió del caos durant 18.000 anys i l’equilibri del yin i el yang que va permetre sortir Pangu, el primer ésser viu i creador del món (Assignatura de Festes i Tradicions). Alguns d’aquest elements van ser incorporats pel budisme Chan que genera el budisme Zen al Japó.

[2] Des de 1996 a 2008 hi ha hagut unes 37 versions diferents, entre les que destaquen el Tamagotchi Connection, Tamagotchi Jinsei o Tamagotchi Familitchi. (http://es.wikipedia.org/wiki/Tamagotchi)

[3] Igualment, pels progenitors era molt més pràctic comprar un objecte petit que fer-se càrrec d’un ésser viu, sobretot a les ciutats on la manca d’espai és considerable, o almenys d’espai apropiat.

[4] La pel·lícula transcorre en un escenari en el que constantment veiem anuncis o imatges associades al Japó.

[5] Aquest concepte es clau en la sociologia de Pierre Bordieu perquè permet articular lo individual i lo social, i alguns autors l’interpreten com “El habitus es un sistema de disposiciones para actuar, sentir y pensar de una determinada manera, interiorizadas e incorporadas por los individuos en el transcurso de su historia” y “se manifiesta fundamentalmente por medio del sens pratique”. (Castón, 1996:81)

[6] “Y el sentido práctico es la aptitud para moverse, para actuar y para orientarse según la posición que se ocupe en el espacio social. Y todo esto sin recurrir a una reflexión consciente, gracias a las disposiciones adquiridas que funcionan automáticamente.” (Castón, 1996:81)

[7] Veure estadístiques, donar de menjar, portar-lo al bany, fer activitats, felicitar o castigar, curar d’alguna malaltia, encendre o apagar el llum, etc. (http://es.wikipedia.org/wiki/Tamagotchi)

[8] L’autora Aki Maita, en resposta a una entrevista comenta:”Creo que es bueno cuidar primero de un Tamagotchi antes que de una mascota de verdad. Además de servir de entretenimiento, ayuda a desarrollar el sentimiento de responsabilidad de las personas” (Veure El Mundo, 11/12/1997)

[9] El Tamagotchi té un horari, la qual cosa reflecteix la disciplina i la responsabilitat pròpies del sistema empresarial japonès.

[10] Aquesta referència seria alhora una referència a l’obra de S:N. Eisenstadt de 1994.

[11] “A medida que Japón profundizó sus vínculos con Occidente, la idea de kaibutsu demostró ser un concepto que podía hacer de puente entre las nociones familiares japonesas sobre la moral y el nuevo ethos de la ciencia y la tecnología occidentales.” (Morris, 1998:58)

[12] Segons un estudi aplicat a Internet de l’empresa Bandai el 100% dels consumidors coneixien el Tamagotchi i el 85% havien jugat alguna vegada amb ell. Per això l’empresa va decidir incorporar nous elements tecnològics al producte. (www.mimitchi.com/tamaplus/tama_history.shtml).

[13] Que ha donat lloc a l’ikebana o arranjament floral, els jardins japonesos, i ha influenciat la pintura, la creació ceràmica, etc. i en definitiva l’art japonès. (Bouso, Choi i Prado, 2007)

[14] Des del seu llançament s’haurien venut més de 40 milions d’unitats de les quals 12 milions haurien anat a parar al mercat comercial de Canadà i els EEUU. (www.mimitchi.com/tamaplus/tama_history.shtml)