LA IDENTITAT NACIONAL XINESA EN ELS JOCS OLÍMPICS DE BEIJING I LA SEVA RELACIÓ AMB EL LLEGAT CONFUCIÀ

Definir la identitat nacional xinesa actual comporta una complexitat que té a veure amb el xoc cultural i científic amb Occident, sobretot a partir del segle XIX, que posa en entredit la idea xinesa d’una cultura pròpia única en el centre del món, però que en l’actualitat dona peu a una postmodernitat[1] que recupera el llegat confucià com a definidor de la identitat nacional sustentada pels valors que configuraven l’estructura social confuciana de pietat filial, prioritat del col·lectiu i l’educació des del pragmatisme, com a garants de l’harmonia social de la Xina, en contraposició amb els valors impulsats des d’Occident de llibertat individual, drets humans, etc. Aquesta definició que impulsa el Partit Comunista Xinès que ostenta el poder avui dia, ha de conviure amb el recolzament o no dels intel·lectuals i la societat civil, alhora que amb la perspectiva individual d’identitat o pertinència al grup que és diversa com a conseqüència de la globalització impulsada per les noves tecnologies, el comerç internacional, etc. que configuren en aquest cas una identitat global per sobre de la nacional. En aquest sentit, el present treball intenta analitzar la representació de la identitat cultural xinesa en els recents Jocs Olímpics de Beijing en base a la informació oficial de la web[2] sobre la cerimònia d’inauguració i una sèrie d’objectes, com un dels molts exemples clars de les motivacions de l’Estat per recuperar el protagonisme del poble xinès en el món i garantir l’acceptació nacional intentant despertar el sentiment patriòtic. En pro de la legitimitat de la identitat nacional que vol definir el Govern, i no per casualitat, elegeix com a encarregat de dissenyar les cerimònies d’inauguració i cloenda el director de cinema Zhang Yimou[3], un dels intel·lectuals xinesos més reputats tant a l’interior com a l’exterior de la Xina.

Així, cal recordar la relació històrica entre els intel·lectuals i l’estat imperial confucià, una relació molt estreta que va configurar una elit governant de funcionaris que accedien a llocs privilegiats de Govern a través de l’estudi i els exàmens imperials. Aquesta relació va garantir alhora el manteniment de la unitat nacional i l’autocrítica durant alguns períodes de la història xinesa. A partir de 1949, quan el Partit Comunista Xinès assoleix el poder, la relació esdevé força tensa, la qual cosa fa emergir la diversitat d’identitats dins la classe intel·lectual contemporània. Tanmateix, això no vol dir que en els darrers anys no s’hagi produït un nou acostament entre ambdues parts, per tal d’impulsar, com en l’antiguitat, la unitat i una identitat pròpia que garanteixi l’harmonia social interna i l’estabilitat enfront les pressions estrangeres o l’Unilateralisme dels EEUU (Prado, 2007a i Prado 2007b). Alguns autors han definit aquesta posició com una venta dels “valors asiàtics” enfront els “valors occidentals”, lligats sobretot a la ideologia confuciana[4] ja que aquesta garantiria a l’Estat el manteniment del status quo i oferiria un model de govern alternatiu a l’Occidental (Golden, 2004), apel·lant al nacionalisme cultural per aconseguir el suport social i intel·lectual. Tanmateix, la identitat dels individus s’identifica amb qüestions que van més enllà dels límits territorials d’un país i l’adapten segons els esdeveniments (Morris, 1998) en una societat que, immersa en la globalització, el consumisme i l’avenç tecnològic, canvia constantment i de forma ràpida. Semblaria doncs que l’Estat és molt més estàtic que la societat, esdevenint així el pilar d’identitat nacional més clar.

Si analitzem els Jocs Olímpics de Beijing de 2008, destaca enfront Olimpíades anteriors, la forta presència de l’Estat en l’organització[5], i també de manera simbòlica, quan en la cerimònia d’inauguració la bandera nacional és portada per un grup de nens representant les 56 ètnies oficials que conviuen a la Xina[6] i alçada per oficials de l’Exèrcit Popular d’Alliberament. Així, l’Estat enviava el missatge a la població[7] que és incloent i reconeix les seves minories, però sobretot que garanteix la unitat nacional, si cal amb la força del seu exèrcit, i a l’exterior que la unitat estatal[8] i la fortalesa militar capaciten a la Xina per fer front a possibles amenaces externes. Aquest tarannà militar, que trenca amb segles de tradició d’un govern civil, suposa un gir d’identitat respecte a aquells Emperadors que a canvi de sedes i altres regals, negociaven amb els “bàrbars” per garantir l’estabilitat del territori, en una clara mostra del pragmatisme confucià que imperava i que va permetre que dinasties estrangeres com la Yuan o la Qing governessin la Xina sempre que s’adaptessin al model xinès (Prado, 2007b). Certament no queda clar però que la intenció sigui abandonar el pragmatisme per entrar en una escalada bèl·lica, tant com reclamar el paper de lideratge compartit en l’ordre mundial a través de les institucions internacionals, en una aposta clara del govern xinès pel multilateralisme(Golden:2004).

Aquesta fortalesa Governamental, accentuada per la capacitat de mobilització del col·lectiu i l’ordre, quedaria palesa al llarg de la cerimònia d’inauguració[9] dels jocs olímpics com una característica del llegat confucià que formaria part de la identitat nacional oficial. Aquest llegat hauria estat possible gràcies al mecanisme de difusió a través de l’educació, on l’escriptura destacaria pel seu paper de portadora de la civilització i la cultura, gràcies en part als pocs canvis soferts al llarg de la història com a conseqüència del sistema d’accés al funcionariat a través de l’estudi dels Clàssics confucians. En la cerimònia d’Inauguració el rollo de paper es desplega per ser escenari de la “larga historia de la antigua civilización china” que es va poder difondre massivament gràcies a la impremta, permetent alhora la sinització de l’Àsia Oriental i l’intercanvi cultural. Sembla que el Govern Xinès hagi volgut accentuar així la importància de la tecnologia xinesa antiga materialitzada en els importants invents[10], que d’alguna manera serien l’origen de l’actual desenvolupament tecnològic i per tant de la civilització mundial. Aquesta fusió de tradició i modernitat vindria representat en el disseny de la torxa olímpica imitant un rollo clàssic de paper[11], però fabricada amb materials altament tecnològics i reciclables, que incorporen el missatge de “olimpiada ecológica, olimpiada de alta tecnología y olimpiada del pueblo” (http://en.beijing-2008.org/).

En aquest sentit, sembla que el Govern xinès vulgui construir la identitat nacional en base als valors confucians que van fer possible el desenvolupament d’una civilització mil·lenària que en alguns períodes va destacar per un alt grau de sofisticació i desenvolupament, gràcies a l’educació que va configurar una elit intel·lectual capaç de governar i mantenir la unitat nacional del territori. Un cop desdibuixada la família com a unitat social bàsica, el Partit Comunista es presentaria com l’únic garant de l’harmonia social i acudiria al reclam del nacionalisme cultural i el patriotisme per aconseguir el suport social i intel·lectual[12]. Per tant, la identitat nacional en certa mesura s’identificaria amb l’ordre i la fortalesa governamental que garantirien l’autoritat interna en una mena de “democràcia a la xinesa” en que l’autoritat és vista com a justa i imparcial i suposadament respon als interessos socials i garanteix la seguretat, alhora que invita a plantejar i veure els valors asiàtics com l’alternativa als valors occidentals, amb el missatge dels Jocs Olímpics “one world one dream”, en un món que comença a veure la decadència del model lliberal econòmic i cultural representat pels EEUU. En aquest sentit el nacionalisme xinès oficial mantindria el seu pragmatisme amb un tarannà absorbent més que excloent que configuraria el que alguns han anomenat com una “cultura convexa” que tracta d’imposar-se sobre les altres (Morris, 1998 :162); fins al moment però més a través de la negociació i el convenciment que del conflicte armat. Tanmateix, la identitat dels individus quedaria sustentada per qüestions molt més properes, de pertinença a una ètnia, raça, associació, grup d’interessos, etc., i es mouria en un espectre molt ampli que va des de l’àmbit local a l’internacional motivat per la globalització (Morris, 1998). Sembla clar però, per l’alta acceptació que van tenir els Jocs Olímpics de Beijing i la impressió que va causar arreu del món, que si el Govern Xinès volia enviar algun missatge, aquest era l’escenari clau i el moment idoni per “educar” al poble i al món o si més no fer-se present.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 

Bouso, R.; Doménech, A.J.; Prado, C.; Weston, T. (2007a). “Intel·lectuals”. Barcelona: FUOC, mòdul II de l’assignatura Societat i cultura a l’Àsia Oriental.

Changwe, Ch.; Prado, C. (2007b). “La societat”. Barcelona: FUOC, mòdul III de l’assignatura Societat i cultura a l’Àsia Oriental.

Golden, S. (2004). “Valores asiáticos y multilateralismo”, en Séan Golden (ed.) Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los valores asiáticos, pàg. 103-135.

Morris, T. (1998). Cultura, etnicidad y globalización: la experiencia japonesa. Capítols 7, 8 i 9.

Mèxic: Siglo XXI. Pàg. 157-240.

http://en.beijing-2008.org/ consultada el 25 de novembre de 2008.

http://es.wikipedia.org/ consultada el 25 de novembre de 2008.

---

[1] En contraposició al nacionalisme modern d’origen europeu anterior.

[2] I a la pròpia visualització.

[3] Autor de “Sorgo rojo”, “La linterna Roja”, “La semilla del crisantemo”, etc. que ja formen part de l’imaginari col·lectiu occidental sobre la cultura xinesa actual.

[4] Tot i que també el taoisme, sobretot pel que fa a la relació harmoniosa entre l’home i la natura.

[5] Una de les avantatges de la candidatura de Beijing als Jocs Olímpics era precisament el fort recolzament que tenia el Govern Xinès per part de la població, que girava entorn el 94,6%. http://es.wikipedia.org

[6] Aquesta mateixa referència a les ètnies la trobaríem en l’emblema de les olimpíades o l’anomenat “Beijing dansant” que és un segell clàssic que representa aquests grups ètnics i “muestra que Beijing está listo para mostrar al mundo una imagen de “paz, amistad y progreso y a seguir la máxima “más rápido, más alto y más fuerte”” http://en.beijing 2008.org/

[7] Majoritàriament han.

[8] De fet el poder del partit comunista, l’exèrcit i l’Estat conformen l’estructura de poder de la República Popular Xina, i al igual que Jiang Zemin, Hu Jintao ostenta els tres càrrecs, per tal d’evitar lluites de poder.

[9] Els 2.008 percussionistes de fou que inicien la inauguració, els artistes practicant Taichi, etc. http://en.beijing 2008.org/

[10] El paper, la impremta, la brúixola, la porcellana, la pólvora, etc. que van arribar a Occident a través d’intermediaris que comerciaven a la ruta de la seda o les rutes marítimes.

[11] I decorada amb núvols que simbolitzen l’harmonia.

[12] Com per exemple el de Zhang Yimou (tot i la relació inestable amb el poder) que diria: “Cuando participo en las reuniones de películas, lo más discutido es la película. Sin embargo, con toda la gente dedicada a la inauguración y clausura discutimos la cultura, las razas y las diferencias entre nosotros. Este es el aspecto que más influirá mi futuro profesional” (http://en.beijing 2008.org/). Així, mostra una clara preferència més que pel seu desenvolupament individual per formar part d’un col·lectiu i participar en un espai de discussió intercultural.