LA GRAN INUNDACIÓ I EL DILUVI UNIVERSAL

A grans trets, la Gran inundació té a veure amb una reflexió sobre la gestió del territori on l’important són les accions dels governants per corregir el desequilibri, mentre que en el Diluvi Universal l’eix es troba en la relació jeràrquica entre Déu i els homes. La Gran Inundació, segons la versió recollida al Shanjai Jjing o El Clàssic de les muntanyes i els mars[1], narra[2] com el desbordament de les aigües dels rius va inundar gran part del territori durant el regnat de l’emperador Yao, un emperador que en el mite apareix fonamentalment com a bon governant i bon jutge, però que sota la petició de Gun de posar-hi remei va contestar: “Los seres humanos han cometido hartas maldades y merecen que se los castigue” (Lu Xun, 2001). Davant l’airada resposta de l’emperador, Gun decideix actuar pel seu compte i robar el xirang o l’argila que s’expandeix, una pedra de color groc de petita mesura i gran pes que creixia desmesuradament i que hauria de servir a Gun per construir dics de contenció. Però el sistema no va funcionar perquè cada cop que plovia els dics es desbordaven. L’emperador en assabentar-se del robatori i que Gun havia desobeït les seves ordres decideix fer-lo matar, però un cop passats tres anys de la seva mort obren el cadàver i es troben a dins un nen que a partir d’ara serà l’hereu del seu pare, en el sentit que serà el destinat a resoldre la Gran Inundació. Aquest nen serà Yu el Gran que finalment amb l’ajuda d’una sèrie de sers mitològics aconseguirà eliminar els obstacles sobrenaturals que havien produït el desastre, com Gong Gong (el Déu de l’aigua que tenia a les seves ordres els genis de les muntanyes i els dimonis de l’aigua), i a partir d’aquí i durant 13 anys realitzarà tot un seguit d’obres hidràuliques per conduir les aigües cap a la desembocadura, resolent així el problema de la inundació.

Si comparem aquest mite de la tradició xinesa amb el mite del Diluvi Universal de la tradició judeocristiana podem observar alguns elements comuns però sobretot moltes diferències. Si observem la geografia inundada, es tracta d’un quadrat de 100.016.750,75 kilòmetres de costat de la geografia xinesa, la qual cosa ens remet a que “la forma quadrada de la terra i la rodona del cel, és una creença que ha tingut gran influència en la civilització xinesa moderna” (Ollé, 2007). Per tant, al igual que en el Diluvi Universal s’inunda tota la terra, però en la Gran Inundació podríem matisar-ho dient que tota la terra “coneguda”, excepte les muntanyes que són refugi per als exiliats i l’emperador i per tant l’estructura social queda força intacta. En el Diluvi Universal hi ha una inundació total i els elements que es salven estan dins una arca que flota, la qual cosa es podria interpretar com un allunyament físic de la terra que acostaria més al Cel i a Déu.

Podríem dir també, que els dos mites tenen en comú que la inundació prové d’una idea de càstig cap els homes pel seu mal comportament i una idea de retornar l’equilibri al món: en la Gran inundació el desastre prové, com vèiem, de les forces sobrenaturals; la versió més estesa és que el causant va ser Gong Gong (Garcia-Noblejas, 2007:23) i l’emperador Yao ho veu com un càstig del Cel cap els homes. En el Diluvi Universal es tracta, més que d’un càstig, d’un penediment de Jehovà per haver creat els homes i de la decisió de Déu de salvar la terra de la maldat dels homes (www.biblia12.com/genesis). En ambdós casos també hi ha la idea de donar una segona oportunitat a l’home, en el cas xinès aquesta possibilitat s’atorga a Yu, el fill de Gun, i en el cas judeocristià a Noé, que rebrà la instrucció per part de Jehovà de crear una arca on inclourà la seva família (esposa i tres fills amb mullers) i una parella de cada espècie. Veiem aquí ja una primera diferència ja que Yu és l’únic fill de Gu que no se sap com és engendrat, mentre que Noé i la seva família són una representació dels homes i tenen un origen més clarament humà.

Dins la tradició xinesa clàssica s’observen sovint aquests mites de desequilibri que normalment tenen un rerefons moralitzant i funcionen de manera que alguns personatges són els causants del desequilibri a la terra i d’altres els de tornar l’equilibri (en aquest cas Yu). Es tracta doncs de recuperar l’equilibri entre el Yin i el Yang, aquí representats en els elements de l’aigua i el sol (Garcia-Noblejas, 2007:10,24). En canvi, en el Diluvi Universal és Déu qui decideix castigar amb el diluvi i aixecar el càstig per salvar la terra del mal comportament humà. Així, mentre que en el cas xinès s’observa un comportament de racionalitat que té a veure amb la realitat que viu un territori molt aqüífer i on és indispensable per l’home, a través de la bona gestió del seu Governant, trobar solucions com els dics i canals per a evitar els desastres, en el cas judeocristià, que hem d’entendre que es produïa en un context d’un territori sec, el gran diluvi no és vist de manera pragmàtica per evitar la sequera sinó perquè Déu vol eliminar la maldat dels homes. Per tant, existeix un component més pròxim a una realitat històrica en la Gran Inundació que en el Diluvi Universal.

Justament aquesta “realitat” històrica ens remunta al fet que “ja des de la dinastia Shang, les necessitats rituals impulsaven a qui els duien a terme a mantenir registres detallats de tot allò que era objecte d’endevinació”, la qual cosa farà que “des de llavors, la xinesa hagi estat una civilització de l’escriptura i el registre” i que “una de les decisions bàsiques de tota nova dinastia consistia precisament en (re)escriure la història precedent, fet que la legitimava en el poder” (Garcia-Noblejas, 2007:5). Així, en el mite de la Gran Inundació, al final l’emperador Shun que havia substituït a Yao en el tron, decideix, al igual que el seu antecessor, cedir el tron a qui té els mèrits per succeir-lo i no per consanguinitat com es feia abans[3]. Yu el Gran serà l’elegit i fundarà la dinastia Xia. Per tant, veiem que a diferència del Diluvi Universal, la Gran Inundació, així com la mitologia xinesa en general, es caracteritza entre altres coses per la seva connexió, o més aviat dependència, de la història.

Aquesta dependència de la història farà que en cada Dinastia xinesa es revisin els mites i s’adaptin a la nova realitat i per tant estiguin actualitzats i conservin un punt de modernitat. En canvi, aquesta característica no està present en el Diluvi Universal. Si analitzem la versió que fa del mite Lu Xun el 1935, trobem que existeix una clara relació amb algunes preocupacions del moment, amb idees com la de l’educació i la cultura com a eina de desenvolupament de la nació que tant van pregonar, recollint les idees de Confuci, els comunistes: “Obra en nuestro poder un interesantísimo informe de los sabios, en el que dicen que la cultura es la arteria vital de la nación, y los sabios, el alma de la cultura, pues, estando viva la cultura, siempre estará vivo este nuestro País Espléndido y Vasto”. Certament a Lu Xun li interessa destacar la importància dels intel·lectuals com ell, deixant així en entredit la lluita de classes que proposava Mao. Entre els trets confucians més destacables que es posen a discussió en el text de Lu Xun hi ha: la idea de nombrar a les coses pel seu nom per marcar la jerarquia “En tal caso, el nombre es erróneo, pues no debería llamarse “Pez”, sino “Hombre””, referint-se a Gun; la pietat filial que el personatge de Yu entén que ha de ser cap a la nació més que cap a la família, denotant així el desmembrament de la família confuciana com a base de l’organització social “Yo marché a los cuatro días de mi casamiento, y ni siquiera cumplí como padre cuando nació mi hijo...por eso logré contener la inundación”. També es pot observar en el text una gran desconfiança del poble cap als seus governants que en lloc de procurar ser bons governants com l’emperador Yao, es veuen immersos en la corrupció i l’abús de poder, la qual cosa ens recorda el moment de caos en que es troba el país als anys trenta, ocupat per les forces estrangeres i dividit entre els Nacionalistes i els Comunistes.

Podem concloure de l’anàlisi dels dos mites que la xinesa és una cultura d’origen fluvial perquè des de l’antiguitat va mostrar el seu poder civilitzador a través del control dels rius amb un sistema de canals, rescloses i ponts que servirien alhora per donar més rendiment agrícola al territori i per facilitar la comunicació. Amb això garantien mantenir el territori unificat i per tant, ocupar nous territoris implicaria estendre la xarxa fluvial, per transportar també la civilització (Delfs 1990). La tradició central xinesa que s’origina durant el període dels Zhou ocupant i controlant les conques baixes i fèrtils del Huanghe o Riu Groc (on van néixer Confuci i Menci) i l’altiplà del Loess, i del Yangzi, es veu reflectida en el mite de la Gran Inundació contingut en el Shanjai Jjing, un mite que veu de la història lligada als Emperadors, als canvis dinàstics i al bon govern, buscant sempre tornar a l’equilibri de forces entre el Yin i el Yang, i que es va adaptant a les circumstàncies del moment, mantenint així una certa modernitat. En canvi, el Diluvi Universal narra un mite més desconnectat del component històric que no presenta una gran evolució ja que la relació important s’estableix entre Déu (immutable) i els homes. Tanmateix, els dos mites presenten característiques semblants pel que fa a que són vistos com un càstig que abasta tot el territori pel mal comportament humà i a que, tant l’emperador com Déu, els regidors del destí de l’home són benvolents i atorguen una segona oportunitat a l’home.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 

Delfs, R. (1990). “Arteries of the Empire”. Far Eastern Economic Review, pàg. 28-29.

García-Noblejas, G. (2007). “Mitologia xinesa antiga”. Barcelona: FUOC, mòdul III de l’assignatura Festes i tradicions a la Xina.

Lu Xun (2001) “La contención de las inundaciones” a Contar nuevo de historias viejas (Ramírez, L.,Traducció, introducció i apèndix). Madrid:Hiperión.

Ollé, M. (2007). Coordinador de la web de l’assignatura Festes i tradicions a la Xina. Barcelona: FUOC.

Text sobre el Diluvi Universal del Vell Testament extret de http://www.biblia12.com/genesis

---

[1] Una compilació que normalment s’ubica entre el segle II i IV aC., a finals de la dinastia Zhou, en el període dels Regnes Combatents. (Garcia-Noblejas, 2007:5)

[2] Encara que els textos mitològics xinesos són més aviat descriptius i fragmentaris. (Garcia-Noblejas, 2007:9)

[3] Aquesta característica successòria era pròpia de les idees de Confuci quan proposa que qualsevol persona, sigui de l’origen que sigui ha de tenir la possibilitar d’accedir a l’educació i per tant al funcionariat.