REFLEXIONS PRÈVIES A LES ELECCIONS PRESIDENCIALS DEL JAPÓ 2009
El més probable és que l’Administració Aso sigui efímera si tenim en compte la crisi econòmica, les lluites internes dins el partit, la corrupció, etc., que han provocat que l’acceptació popular del PLD hagi baixat al 10% en l’actualitat, la qual cosa podria ser la clau per a una victòria en les properes eleccions d’aquest any de la oposició, el PDJ liderat per Osawa, que ja té majoria a la Cambra Alta des de 2007. A més, al meu parer cal tenir en compte dos aspectes que combinats podrien acabar de fiançar les possibilitats d’un canvi polític:
1. Alguns autors assenyalen que l’ex Primer Ministre Koizumi (2001-2006) podria haver acabat amb les faccions dins el PLD o que “the factions are dead”. Tant si el causant de la pèrdua de poder de les faccions del PLD (els líders de les quals eren els encarregats d’escollir els Primers Ministres i els representants dels grups de poder) ha estat Koizumi, com si la causa prové de la reforma de la llei electoral de 2004, impulsada com a conseqüència de la corrupció interna del Partit, que obliga als mentors del PLD a competir entre ells pels districtes, la qüestió és que des de llavors els poders locals són més decisius en l’elecció del Primer Ministre[1]. Això podria ser entès com una descentralització del poder, alhora que una major democratització del sistema electoral que podria fer sentir amb més força l’opinió de la població que actualment recrimina a Taro Aso i al PLD la incapacitat per sortir de la crisi.
2. Els darrers líders han estat més joves que els anteriors i no han construït el poder com els seus antecessors sinó que l’han heretat i per tant podrien tenir menys acceptació per part de la població, com de fet succeeix. Alhora algunes de les faccions malmeses per Koizumi com la facció Takeshida, de la qual prové Osawa, han augmentat el seu poder en l’àmbit rural[2] que és el que ha patit amb més força els efectes de la crisi econòmica i l’envelliment de la població.
Tanmateix, el PLD segueix controlant la Cambra Baixa que és la que decideix l’elecció del Primer Ministre i per tant, podria ser, que més que un canvi de partit assistíssim a un canvi de cares que aportés un nou aire al govern i millorés el carisma del líder, tal i com va passar amb Koizumi. També caldrà veure els efectes de la crisi global sobre el Japó i la fortalesa o no que puguin adquirir els seus líders com a conseqüència de la seva participació en la recuperació econòmica global o regional, però és probable que en aquest sentit la manca de temps no permeti obtenir conclusions clares per part dels electors al moment de votar a les urnes. El que queda clar és que ens trobem amb un canvi notori cap al bipartidisme que pot representar un major diàleg i negociació al moment de governar i per tant un nou tarannà de la política japonesa. (Delage, 2009:33-35)
REPTES QUE HAURÀ D’ENFRONTAR EL PROPER PRIMER MINISTRE
Probablement més que plantejar una perspectiva parcialment reformista, el nou primer Ministre hagi de plantejar reformes de fons, ja que amb l’actual sistema hi ha obstacles insalvables entre els que destaquen l’envelliment de la població, i la baixa natalitat que pressionen el sistema de pensions i la seguretat social, així com el sistema financer de país, i el baix consum de la població que prefereix estalviar, la qual cosa retrau la recuperació econòmica.
El sistema de seguretat social establert a partir dels anys 50, després de la segona guerra mundial, que havia estat un dels millors del món, defalleix a partir dels anys 80 quan envelleix la població i els polítics aplacen les reformes en aquest àmbit. Actualment, “The Japanese have one of the longest life spans of all the world’s peoples. As of 2005, the average life expectancy was 78.53 years for men and 85.49 years for women... At the same time, Japan’s total fertility rate is extremely low...only 1.34 as of 2007” (Japan Echo, 2009), “the 75-and-over population in Japan is 13 million, which is approximately 10% of the total. But this age group accounted for nearly 30% of the ¥33 trillion in total medical expenditures in fiscal 2005” (Japan Echo, 2008) Com a conseqüència s’observen algunes variacions en el sistema sanitari que pressionen sobre les finances de l’estat: els hospitals públics han reemplaçat a les clíniques privades i els metges s’han passat al sistema públic; ha augmentat la pressió social per gestionar els errors mèdics i per tant les despeses administratives; concentració de metges en les grans ciutats en detriment dels hospitals regionals que pateixen escassetat de metges; més càrrega de treball pels joves doctors en els hospitals que es veuen desbordats si poden es traslladen a les clíniques privades en detriment del servei públic (Japan Echo, 2009). Alhora la cura dels ancians que havia estat sovint atesa per les famílies s’ha anat revertint en l’àmbit rural com a conseqüència del desplaçament dels més joves a les ciutats.
Tenint en compte que “Japan’s medical expenses amount to about 8% of gross domestic product. This is on the low side among the developed countries in the Organization for Economic Cooperation and Development, where the average GDP share is 8.9%.” (Japan Echo, 2009), el Japó hauria de fer encara un esforç més gran en matèria d’atenció sanitària si vol estar al nivell d’altres països, però la crisi econòmica dificulta molts canvis en aquest sentit. Alguns analistes indiquen que el baix consum de les famílies, l’alt nivell d’estalvi per fer front a les despeses que no cobreix l’estat en l’edat de jubilació o la debilitat del mercat intern i la pressió de l’augment de l’envelliment de la població sobre el sistema de pensions i el sistema sanitari són la causa de la crisi econòmica continuada del Japó des dels anys 90 (Rodríguez, 2004) que s’haurà ara d’afegir als efectes de la crisi econòmica actual mundial sobre el país. Per tant, potser caldrà que el proper primer Ministre plantegi reformes estructurals en l’àmbit econòmic que facin possible la reestructuració del sistema de pensions i el sistema sanitari a curt i llarg termini que permetin trencar amb aquest cercle viciós.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
Delage, F. (2009). “El sistema polític del Japó”. FUOC, mòdul IV de l’assignatura Organització política i jurídica a l’Àsia Oriental.
Diversos autors (2009). “Building a sustainable medical care system”. JAPAN ECHO, Vol.36, No.1. Extret de http://www.japanecho.co.jp/index.html
Diversos autors (2008). “Social security in an aging Japan”. JAPAN ECHO, Vol.35, No.5. Extret de http://www.japanecho.co.jp/sum/2008/b3505.html
Diversos autors (2006). “Looking to the Post-Koizumi Era: Legacy and New Leadership”. Conferència impartida al Center for international and strategic studies (CSIS). Washington. Extret de http://media.csis.org/japan/060531_postkoizumi.mp3
Giné, J. (2009). “El ascenso “pacífico” de la política exterior de Japón”. Extret de http://www.igadi.org/index.html 20/03/2009.
Rodríguez, E. (2004). “Consideraciones acerca de las perspectivas actuales de reformas económicas en Japón”. Extret de http://www.eumed.net/rev/japon/04/ramm.htm
Rodríguez, S. (2009). “El sistema jurídic del Japó”. FUOC, mòdul V de l’assignatura Organització política i jurídica a l’Àsia Oriental.
[1] Per a més informació escoltar àudio http://media.csis.org/japan/060531_postkoizumi.mp3, intervenció 1.
[2] Per a més informació escoltar àudio http://media.csis.org/japan/060531_postkoizumi.mp3, intervenció 3.
0 comentarios