ESPECULACIONS SOBRE LA SUCCESSIÓ A COREA DEL NORD
Segons es desprèn de consignes com “el camarada Kim Il-sung estarà sempre amb nosaltres” (De Laurentis, 2009b:10), la propaganda oficial del règim ha estat creada d’una manera prou enginyosa com perquè el problema successori no impliqui en cap cas una pèrdua ideològica. Des d’aquesta perspectiva l’especulació al voltant de la salut de Kim Il-jong no tindria massa importància pel que fa a la identificació del poble amb el seu líder i el sistema polític imperant ja que el binomi Doctrina juche o autosuficiència-paternalisme de l’estat, quedaria a resguard de qualsevol lluita de poder interna per una possible successió. De fet, les especulacions al voltant de la salut de Kim Il-jong s’han produït en mitjans de premsa sobretot sud coreans i japonesos (alguns inclús han afirmat que l’any 2003 es va morir), països que en realitat tenen molt interès en especular sobre la salut d’un líder en edat avançada, que inevitablement morirà algun dia, per pressionar una possible successió en termes d’un canvi de política al país que rebaixés la tensió a la regió. Tanmateix, quan més s’ha especulat sobre la salut de Kim Il-jong, Corea del Nord ha respost amb maniobres clares de demostració de poder i unitat davant qualsevol possible interès per part de les potències estrangeres de debilitar el govern, la qual cosa fa pensar que, com alguns acadèmics han apuntat, la lluita successòria dins el país podria haver iniciat. En aquest sentit, podríem especular que les “raons de salut” servirien per preparar la successió del líder amb el menor cost possible per a la fortalesa de la ideologia i el règim autoritari. De fet, un dels indicis que crida l’atenció és el nomenament de Kim Il-un[1], el fill petit de Kim Il-jong, per a un càrrec dins la Comissió de Defensa nord coreana en dies recents (Europa Press, 26/04/2009), ja que aquest és l’òrgan militar suprem de l’Estat i representa l’exèrcit, el gran pilar de poder del règim potenciat pel seu pare, que en els darrers anys ha anat guanyant terreny de poder al Partit dels Treballadors (De Laurentis, 2009b). Podríem estar doncs davant d’una nova successió monàrquica o, com alguns autors pensen, la lluita està entre els quadres militars més alts? Tot i que es creu que és massa jove (25 anys), la primera possibilitat no es pot descartar ja que qui millor es podria identificar amb el gran líder de la pàtria Kim Il-sung o el “president etern” és un dels seus descendents, la qual cosa podria ser ben acceptada per una població acostumada a les successions hereditàries i a definir l’actual identitat nacional amb la independència del període previ a l’arribada dels estrangers, la última dinastia coreana, la Choson (1392-1910) que tenia un clar tarannà confucià. En tot cas, no sembla que hi pugui haver massa canvis en l’ordre intern del país davant una possible mort pròxima del líder que faci pensar en una major obertura. El més probable és que la transició transcorri d’una manera natural i amb poc rebombori, tal i com va passar en el darrer canvi successori. [1] Sembla, que els mitjans de comunicació internacionals no tenen clar si el càrrec és o no d’importància.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
De Laurentis, E. (2009b). “El sistema polític de Corea del Nord”. FUOC, mòdul VII de l’assignatura Organització política i jurídica a l’Àsia Oriental.
www.europapress.es/internacional/asia00409
[1] Sembla, que els mitjans de comunicació internacionals no tenen clar si el càrrec és o no d’importància.
0 comentarios